dilluns, 17 de març de 2014

Conxita Zendrera

      Aquest mes d’abril farà cinquanta anys que es va publicar el primer àlbum de Tintin en català: Les joies de la Castafiore. L’obra d’Hergé va arribar a Catalunya gràcies a Conxita Zendrera, filla de Josep  Zendrera, fundador i artífex de l’Editorial Joventut. Avui, aquest matí, he tingut l’oportunitat de conversar una bona estona amb la Sra. Zendrera a la seva casa de l’Empordà. Als seus 94 anys es manté en plena forma i amb el cap ben despert. Li he demanat que m’expliqués com va ser que descobrís Tintin i m’ha explicat que tot va ser gràcies a una casualitat. 
Tenia aleshores 37 anys i ja treballava a l’editorial familiar com a directora del departament de publicacions infantils i juvenils. Assistia per aquest motiu a un congrés internacional d’editors a Itàlia, l’any 1957, i en un dels trasllats dels congressistes, en lloc d’asseure’s a l’autocar dels editors espanyols, va preferir asseure’s amb els editors francòfons, perquè ella va viure a França durant els anys de la guerra civil i havia rebut una part de la seva educació primària en francès. L’atzar va fer que el seu company de seient a l’autocar fos l’editor belga Louis Casterman, pare dels àlbums de Tintin impresos. Durant el trajecte, Casterman li va preguntar si coneixia Tintin i Zendrera li va dir que no, per la qual cosa l’editor belga n’hi va proporcionar un exemplar només arribar a l’hotel dels congressistes. Es tractava de l’àlbum Le Sceptre d’Ottokar. Aquella nit mateix, Conxita Zendrera se’l va llegir sencer i s’ho va passar tan bé amb aquella lectura que va decidir emportar-se l’àlbum cap a Barcelona i traduir-lo al castellà ella mateixa i editar-lo. No tothom ho veia igual a Can Zendrera, però el criteri de la Conxita es va imposar finalment. Hi va passar hores i hores escrivint el text i encaixant-lo en l’espai que permetien les vinyetes dibuixades per Hergé, fins que, l’any següent, 1958, va aparèixer el primer àlbum Tintin a la península -El Cetro de Ottokar- editat per l’Editorial Joventut.
A  partir dels anys seixanta, van començar a aparèixer algunes publicacions per a infants en català, com ara Cavall Fort i L’Infantil. El règim franquista no creia que els patufets per a infants fessin cap mal. En aquest context, l’Editorial Joventut, que abans de la guerra civil ja editava les seves publicacions en català, va decidir tirar endavant una versió en català de Tintin, que es va posar a la venda per la diada de Sant Jordi de 1964: Les joies de la Castafiore, que era l’últim que s’havia editat aleshores a Bèlgica. La traducció del francès era del terrassenc Joaquim Ventalló, que ja feia temps que coneixia els àlbums en francès i que, pel seu compte, ja els havia anat traduint. Ell precisament es va oferir a l’editorial i a l’editorial li va semblar bé l’oferiment i la traducció que n’havia fet. L’aposta editorial, però, era arriscada, perquè els àlbums de Tintin sortien a un preu de venda al públic de 100 pessetes (uns 60 euros d’ara proporcionalment), i no hi havia tradició de còmics en àlbums a casa nostra. Però va ser un èxit, perquè les històries de Tintin i Milú eren -són- divertides i formatives en molts aspectes i van agradar a petits i grans (pares i mares) des del primer moment. Per això, des de fa cinquanta anys, gràcies a la visió, la tossuderia i la passió per la literatura infantil i juvenil de Conxita Zendrera, els catalans de 7 a 77 anys gaudim de les aventures de Tintin. A la imatge, Conxita Zendrera i Tomàs.

                                                    Conxita Zendrera i Tomàs

Aquest mes d’abril farà cinquanta anys que es va publicar el primer àlbum de Tintin en català: Les joies de la Castafiore. L’obra d’Hergé va arribar a Catalunya gràcies a Conxita Zendrera, filla de Josep Zendrera, fundador i artífex de l’Editorial Joventut. Avui, aquest matí, he tingut l’oportunitat de conversar una bona estona amb la Sra. Zendrera a la seva casa de l’Empordà. Als seus 94 anys es manté en plena forma i amb el cap ben despert. Li he demanat que m’expliqués com va ser que descobrís Tintin i m’ha explicat que tot va ser gràcies a una casualitat.
Tenia aleshores 37 anys i ja treballava a l’editorial familiar com a directora del departament de publicacions infantils i juvenils. Assistia per aquest motiu a un congrés internacional d’editors a Itàlia, l’any 1957, i en un dels trasllats dels congressistes, en lloc d’asseure’s a l’autocar dels editors espanyols, va preferir asseure’s amb els editors francòfons, perquè ella va viure a França durant els anys de la guerra civil i havia rebut una part de la seva educació primària en francès. L’atzar va fer que el seu company de seient a l’autocar fos l’editor belga Louis Casterman, pare dels àlbums de Tintin impresos. Durant el trajecte, Casterman li va preguntar si coneixia Tintin i Zendrera li va dir que no, per la qual cosa l’editor belga n’hi va proporcionar un exemplar només arribar a l’hotel dels congressistes. Es tractava de l’àlbum Le Sceptre d’Ottokar. Aquella nit mateix, Conxita Zendrera se’l va llegir sencer i s’ho va passar tan bé amb aquella lectura que va decidir emportar-se l’àlbum cap a Barcelona i traduir-lo al castellà ella mateixa i editar-lo. No tothom ho veia igual a Can Zendrera, però el criteri de la Conxita es va imposar finalment. Hi va passar hores i hores escrivint el text i encaixant-lo en l’espai que permetien les vinyetes dibuixades per Hergé, fins que, l’any següent, 1958, va aparèixer el primer àlbum Tintin a la península -El Cetro de Ottokar- editat per l’Editorial Joventut.
A partir dels anys seixanta, van començar a aparèixer algunes publicacions per a infants en català, com ara Cavall Fort i L’Infantil. El règim franquista no creia que els patufets per a infants fessin cap mal. En aquest context, l’Editorial Joventut, que abans de la guerra civil ja editava les seves publicacions en català, va decidir tirar endavant una versió en català de Tintin, que es va posar a la venda per la diada de Sant Jordi de 1964: Les joies de la Castafiore, que era l’últim que s’havia editat aleshores a Bèlgica. La traducció del francès era del terrassenc Joaquim Ventalló, que ja feia temps que coneixia els àlbums en francès i que, pel seu compte, ja els havia anat traduint. Ell precisament es va oferir a l’editorial i a l’editorial li va semblar bé l’oferiment i la traducció que n’havia fet. L’aposta editorial, però, era arriscada, perquè els àlbums de Tintin sortien a un preu de venda al públic de 100 pessetes (uns 60 euros d’ara proporcionalment), i no hi havia tradició de còmics en àlbums a casa nostra. Però va ser un èxit, perquè les històries de Tintin i Milú eren -són- divertides i formatives en molts aspectes i van agradar a petits i grans (pares i mares) des del primer moment. Per això, des de fa cinquanta anys, gràcies a la visió, la tossuderia i la passió per la literatura infantil i juvenil de Conxita Zendrera, els catalans de 7 a 77 anys gaudim de les aventures de Tintin. .

Manel Camps.

1 comentari:

  1. Felicitats Manel per aquesta entrada de lectura amena.
    Amb tot, voldria fer-te una correcció. Els àlbum de Tintín valien 75 pessetes segons un anunci extret de l'hemeroteca de La Vanguardia, concretament de la edició del dimarts 21 d'abril de 1959, que en David Baker -Xifort- ha plasmat en el seu darrer quadern, "50 anys de Tintín en català", obsequiat al assistents a l'assemblea de 1001, el passat dia 8.

    ResponElimina