dissabte, 31 de maig de 2014

L'ària de les joies amb la soprano Rosa Nonell

La soprano Rosa Nonell canta l'ària de les joies de l'òpera Faust de Gounod a la llibreria La Llar del Llibre a Sabadell amb motiu del 50è aniversari de la publicació del primer àlbum de Tintín en català, "Les Joies de la Castafiore".



divendres, 30 de maig de 2014

No deixarem de ser nens

Article de Toni Dalmases aparegut al diari digital El Núvol: http://www.nuvol.com/noticies/no-deixarem-de-ser-nens/
Al voltant d’un centenar de persones ens vam trobar el dissabte 24 a la Llar del Llibre de Sabadell. Durant la setmana, des de la botiga de Norma Còmics, s’havia animat els comerços de la zona perquè decoressin els aparadors amb vinyetes i motius tintinaires. Tot plegat era per celebrar el cinquantenari de la publicació del primer àlbum de Tintín en català –Les joies de la Castafiore- i aquell era l’acte central, organitzat per una colla de tintinaires sabadellencs, agrupats sota el nom de MoulinSab.  La majoria dels assistents estàvem convençuts que no cal deixar de ser nens…
Tintín a Sabadell
El tema, o l’excusa de la trobada, duia un títol suggerent: Hem caminat damunt la terra (catalana).L’havia proposat Joan Manuel Soldevilla, professor, escriptor i especialista en còmics, que va demostrar ser un expert tintinaire i un excel·lent comunicador, a la vegada que constatava que la cultura catalana és profundament tintinaire, malgrat que Tintín, un viatger incansable, no va posar mai els peus al país, ni tan sols el va esmentar. Tot i així, però, la passió tintinaire a Catalunya és evident. Des de la influència que l’obra d’Hergé va tenir i encara té en diversos artistes i dibuixants, fins a l’enorme quantitat de gent que es reuneix cada vegada que s’organitza un esdeveniment entorn d’aquest personatge del còmic. I això, podria molt ben ser degut al fet que el tipus de dibuix, l’estètica i els plantejaments de l’aventura que Tintín proposava, entroncaven amb la literatura i els dibuixants d’abans de la guerra com Junceda, Lola Anglada i molts de la revista En Patufet.
La història confirmava que calia no deixar de ser nens.
Arribats aquí, la pregunta que em va semblar que sobrevolava la sala en la ment de cada un dels assistents era: “En quin moment de la vida i com, vaig conèixer Tintín?”. Cadascú podrà donar-hi la seva resposta, però és molt probable que el primer àlbum que ens en va arribar a les mans estigui lligat a algun instant especial de la nostra vida que recordem, que podem localitzar en la memòria.
I estem de sort, perquè això vol dir que no hem deixat de ser nens.
L’interessant de l’acte, però, va ser que es va completar amb la inestimable presència de la Sra. Concepció Zendrera, que va portar Tintín al país, i de la Sra. Eulàlia Ventalló, filla de Joaquim Ventalló, l’autor de les esplèndides i magnífiques versions en català, la primera de les quals celebràvem.
Concepció Zendrera
Entre els detalls interessants que ambdues van anar relatant i compartint amb el professor Soldevilla, en una conversa afable i divertida que conduïa el periodista Manel Camps, hi va haver l’explicació que va fer la Sra. Zendrera de com va conèixer ella Tintín. Va dir que, casualment, a la fira de Bolonya, en un autobús va asseure’s al costat del representant de Casterman que li va preguntar si coneixia Tintín. Ella li va dir que no i quan l’hi va mostrar es va proposar de convèncer els editors de Joventut que editessin la col·lecció, que ella mateixa va traduir al castellà, començant per El cetro de Ottokar,  que va ser el primer, el 1958.
La senyora Ventalló, no tan sols va explicar detalls de la feina del seu pare, destacat periodista i intel·lectual que es va haver d’exiliar, les escletxes per on van aconseguir publicar en català uns àlbums insòlits aleshores i les relacions amb els editors, sinó que a més va mostrar uns valuosos esborranys i correccions de les traduccions, que deixaven ben clara l’exigència,  la cura i l’humor amb què va ser feta la feina.
És la convicció obstinada de qui no renuncia mai a ser infant.
Es va comentar, també, la magnífica aportació que els àlbums de Tintín van fer en la formació dels nens i els joves del país. “Molts de nosaltres vam aprendre a llegir en català amb Tintín”, va afirmar amb encert Soldevilla, tot recordant que el 1964, any de l’aparició de Les joies de la Castafiore, al qual havien d’anar seguint tots els altres, només es publicaven en català Cavall Fort L’infantil-Tretzevents, i el mercat literari en el nostre idioma era pràcticament inexistent.
La història de Tintín, la nostra història, les formulacions estètiques i la defensa d’uns valors ètics que els lectors de l’obra d’Hergé encara llegim i rellegim amb plaer i goig, van anar desfilant al llarg de l’agradable conversa en què alguns assistents també van intervenir, i que es va cloure amb una sorpresa que volia ser un homenatge senzill però entranyable i divertit a l’aniversari que ens reunia: la soprano Rosa Nonell, va interpretar l’“Ària de les joies”, de l’òpera Faust de Charles Gounod que Bianca Castafiore canta amb insistència sempre que pot.
Una tarda tintinaire, entre amics, rememorant les roses blanques especialment cultivades pel professor Tornassol en honor a la Castafiore i, sobretot, mantenint viu l’infant que tots portem dins, l’infant que som i que no volem deixar de ser mai. Perquè la pregunta més horrible que es pot haver de contestar és, justament: “En quin moment de la vida i com, vam deixar de ser nens?”. No, m’hi nego…
Toni Dalmases
Escriptor.

dimecres, 28 de maig de 2014

Gran èxit dels actes tintinaires amb motiu dels 50 anys de Tintín en català

La Llar del Llibre es va omplir fins a la bandera dissabte a la tarda perquè l’Associació de Tintinaies de Sabadell, Moulinsab, homenatgés com cal els 50 anys de Tintín en català.

El catedràtic en llengua castellana i tintinòleg Joan Manuel Soldevilla va presentar el seu llibre Som i Serem tintinaires amb la xerrada «Hem caminat damunt... la terra catalana», una lliçó magistral sobre l’arribada de Tintín a Espanya i a Catalunya. Soldevilla va afirmar que «la cultura catalana és tintinaire perquè si rasques una mica en qualsevol artista o intel·lectual català sempre acaba apareixent Tintín».
L’acompanyaven les dues persones més indicades, Concepció Zendrera d’Editorial Joventut que va portar Tintín a l’estat i el va traduir personalment al castellà, i Eulàlia Ventalló, filla del traductor terrassenc de Tintín al català Joaquim Ventalló. La primera va explicar com un secretari de Casterman a la fira de Bolonia li va parlar de Tintín i li va regalar els àlbums dels quals ella se’n va enamorar immediatament i els traduïa al castellà fins i tot quan anava a la perruqueria. Eulàlia Ventalló, per la seva banda, va mostrar manuscrits del seu pare i va evocar el seu perfeccionisme per tal de fer Tintín entenedor i correcte a la vegada.
La gentada que fins i tot omplia els passadissos laterals, va emmudir d’emoció al final de l’acte quan la soprano Rosa Nonell, amb una veu cada dia més acolorida i madura, va interpretar l’«Ària de les joies» de l’òpera Faust de Gounod, la peça preferida de Bianca Castafiore, el rossinyol milanès i emblemàtic personatge femení de les aventures de Tintín.

Els actes commemoratius van començar el passat 27 d’abril amb la pintada d’un grafiti i van continuar amb el concurs Endevina la vinyeta en què tots els comerciants del carrer Sant Antoni han col·locat una vinyeta de Tintín al seu aparador que els clients han d’identificar. A més, Metges de Capçalera, al Passatge Ferran Llàcer de la Creu Alta, ha obert al públic una exposició sobre les fonts d’inspiració de Tintín.

Víctor Colomer.

 Concepció Zendrera, Manel Camps (presentador de l'acte), Joan Manuel Soldevilla i Eulàlia Ventalló en un moment de l'acte 

 L'escriptor Toni Dalmases sempre aixeca un somriure.

La senyora Concepció Zendrera, als seus 94 anys, conserva una ment ben clara. 

La soprano sabadellenca Rosa Nonell va emocionar amb la seva interpretació de l'ària de les joies de Gounod.

                                                 
 L'acte va comptar amb una gran afluència de públic.  

                                                           Les tres grans dames de l'acte, totes juntes.

                  Els membres de MoulinSab, Associació de tintinaires de Sabadell amb els protagonistes de la jornada.

divendres, 23 de maig de 2014

50 anys de Tintín en català

Demà, dissabte 24 de maig, a les 7 del vespre i a la llibreria La Llar del llibre, del carrer de Sant Antoni/Les Valls, de Sabadell, tindrà lloc l'acte de commemoració dels cinquantenari de Tintin en català. Organitza l'associació MoulinSab amb la col·laboració dels comerciants del carrer de Sant Antoni.

Per primera vegada, a Sabadell coincidiran la Sra. Conxita Zendrera, persona que va portar Tintin a Espanya i Catalunya, i autora de les traduccions al castellà dels àlbums belgues; la Sra. Eulàlia Ventalló, filla de Joaquim Ventalló, traductor de Tintin al català i creador dels famosos insults del capità Haddock, i Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de Literatura i el millor especialista de Tintin que hi ha a Catalunya, que, sota el títol d' "Hem caminat sobre terra catalana" tractarà de l'arribada de Tintin a Catalunya. També presentarà el seu nou llibre "Som i Serem (tintinaires)". Serà presentat per l'escriptor Antoni Dalmases.

L'acte comptarà també amb l'actuació de cantant sabadellenca Rosa Nonell, que interpretarà l'ària de les joies de Gounod, partitura característica de la diva i amiga de Tintin Bianca Castafiore i que es la "banda sonora" de l'àlbum Les joies de la Castafiore, el primer que es va traduir al català l'any 1964.



dijous, 22 de maig de 2014

Concurs tintinaire en marxa!

Encara estàs a temps de participar en el concurs tintinaire! Pots entregar les respostes fins dissabte 24 de maig. Saps de quins àlbums són aquetes vinyetes? Endevina tots els àlbums i podràs guanyar un val de 50 euros per gastar entre la Llar del Llibre i Norma Còmics Sabadell!






dilluns, 19 de maig de 2014

Endevina l'àlbum de Tintín

Per celebrar els 50 anys de la primera publicació de Tintín en català, Les joies de la Castafiore, l'Associació de Comerciants del carrer Sant Antoni et convida a participar en el concurs Endevina l'àlbum del Tintín: busca una vinyeta als aparadors dels comerços associats, escriu a quin àlbum del Tintín pertany i podràs guanyar un val regal de 50 euros a gastar a Norma Còmics Sabadell i a La Llar del Llibre!
La data límit per participar és dissabte 24 de maig de 2014.

50 anys de Tintín en català





Dia 24 de maig, al carrer de Sant Antoni de Sabadell
A les 19:00 h, a la llibreria LA LLAR DEL LLIBRE, xerrada amb el títol "Hem caminat damunt la terra... catalana", a càrrec del tintinòleg Joan Manuel Soldevilla, professor de la Universitat de Girona i autor de diversos llibres de Tintín. Amb la participació de Concepció Zendrera, l'editora que va portar Tintín al nostre país i el va traduir al castellà, i d'Eulàlia Ventalló, filla de Joaquim Ventalló, qui va traduir totes les aventures al català. La soprano sabadellenca Rosa Nonell interpretarà "L'Ària de les Joies" de l'òpera Faust, de Gounod.

dissabte, 26 d’abril de 2014

Graffitti tintinaire a Sabadell


Demà diumenge, 27 d'abril, si voleu, podreu veure com es pinta un mural a la cantonada del carrer de Sant Llorenç amb el carrer Tres Creus, de Sabadell, amb motiu dels 50 anys de Tintin en català. Hi sou convidats. 
L'acte començarà a partir de les 10 del matí i s'allargarà fins a la tarda. 
L'autor serà el creador Ramon Puig, també conegut com Werens (són seves les flors i abelles que hi ha per la ciutat), porta més de 25 anys actiu en l'àmbit artístic nacional i internacional gràcies a la seva immersió en el món de l'Art Urbà. Segons l’artista, pintar grafits és la millor manera d'apropar l'art a tots, de col.laborar fent del món un lloc més agradable. 
Serà el primer acte que orgitzem des de MoulinSab, el grup de tintinferits de Sabadell. L'altre acte serà el dia 17 de maig, a les 7 del vespre, a la llibreria La Llar del Llibre. També hi sou convidats. 
Adjunto imatge de les figures que contindrà el mural que es pintarà demà.


dilluns, 17 de març de 2014

Conxita Zendrera

      Aquest mes d’abril farà cinquanta anys que es va publicar el primer àlbum de Tintin en català: Les joies de la Castafiore. L’obra d’Hergé va arribar a Catalunya gràcies a Conxita Zendrera, filla de Josep  Zendrera, fundador i artífex de l’Editorial Joventut. Avui, aquest matí, he tingut l’oportunitat de conversar una bona estona amb la Sra. Zendrera a la seva casa de l’Empordà. Als seus 94 anys es manté en plena forma i amb el cap ben despert. Li he demanat que m’expliqués com va ser que descobrís Tintin i m’ha explicat que tot va ser gràcies a una casualitat. 
Tenia aleshores 37 anys i ja treballava a l’editorial familiar com a directora del departament de publicacions infantils i juvenils. Assistia per aquest motiu a un congrés internacional d’editors a Itàlia, l’any 1957, i en un dels trasllats dels congressistes, en lloc d’asseure’s a l’autocar dels editors espanyols, va preferir asseure’s amb els editors francòfons, perquè ella va viure a França durant els anys de la guerra civil i havia rebut una part de la seva educació primària en francès. L’atzar va fer que el seu company de seient a l’autocar fos l’editor belga Louis Casterman, pare dels àlbums de Tintin impresos. Durant el trajecte, Casterman li va preguntar si coneixia Tintin i Zendrera li va dir que no, per la qual cosa l’editor belga n’hi va proporcionar un exemplar només arribar a l’hotel dels congressistes. Es tractava de l’àlbum Le Sceptre d’Ottokar. Aquella nit mateix, Conxita Zendrera se’l va llegir sencer i s’ho va passar tan bé amb aquella lectura que va decidir emportar-se l’àlbum cap a Barcelona i traduir-lo al castellà ella mateixa i editar-lo. No tothom ho veia igual a Can Zendrera, però el criteri de la Conxita es va imposar finalment. Hi va passar hores i hores escrivint el text i encaixant-lo en l’espai que permetien les vinyetes dibuixades per Hergé, fins que, l’any següent, 1958, va aparèixer el primer àlbum Tintin a la península -El Cetro de Ottokar- editat per l’Editorial Joventut.
A  partir dels anys seixanta, van començar a aparèixer algunes publicacions per a infants en català, com ara Cavall Fort i L’Infantil. El règim franquista no creia que els patufets per a infants fessin cap mal. En aquest context, l’Editorial Joventut, que abans de la guerra civil ja editava les seves publicacions en català, va decidir tirar endavant una versió en català de Tintin, que es va posar a la venda per la diada de Sant Jordi de 1964: Les joies de la Castafiore, que era l’últim que s’havia editat aleshores a Bèlgica. La traducció del francès era del terrassenc Joaquim Ventalló, que ja feia temps que coneixia els àlbums en francès i que, pel seu compte, ja els havia anat traduint. Ell precisament es va oferir a l’editorial i a l’editorial li va semblar bé l’oferiment i la traducció que n’havia fet. L’aposta editorial, però, era arriscada, perquè els àlbums de Tintin sortien a un preu de venda al públic de 100 pessetes (uns 60 euros d’ara proporcionalment), i no hi havia tradició de còmics en àlbums a casa nostra. Però va ser un èxit, perquè les històries de Tintin i Milú eren -són- divertides i formatives en molts aspectes i van agradar a petits i grans (pares i mares) des del primer moment. Per això, des de fa cinquanta anys, gràcies a la visió, la tossuderia i la passió per la literatura infantil i juvenil de Conxita Zendrera, els catalans de 7 a 77 anys gaudim de les aventures de Tintin. A la imatge, Conxita Zendrera i Tomàs.

                                                    Conxita Zendrera i Tomàs

Aquest mes d’abril farà cinquanta anys que es va publicar el primer àlbum de Tintin en català: Les joies de la Castafiore. L’obra d’Hergé va arribar a Catalunya gràcies a Conxita Zendrera, filla de Josep Zendrera, fundador i artífex de l’Editorial Joventut. Avui, aquest matí, he tingut l’oportunitat de conversar una bona estona amb la Sra. Zendrera a la seva casa de l’Empordà. Als seus 94 anys es manté en plena forma i amb el cap ben despert. Li he demanat que m’expliqués com va ser que descobrís Tintin i m’ha explicat que tot va ser gràcies a una casualitat.
Tenia aleshores 37 anys i ja treballava a l’editorial familiar com a directora del departament de publicacions infantils i juvenils. Assistia per aquest motiu a un congrés internacional d’editors a Itàlia, l’any 1957, i en un dels trasllats dels congressistes, en lloc d’asseure’s a l’autocar dels editors espanyols, va preferir asseure’s amb els editors francòfons, perquè ella va viure a França durant els anys de la guerra civil i havia rebut una part de la seva educació primària en francès. L’atzar va fer que el seu company de seient a l’autocar fos l’editor belga Louis Casterman, pare dels àlbums de Tintin impresos. Durant el trajecte, Casterman li va preguntar si coneixia Tintin i Zendrera li va dir que no, per la qual cosa l’editor belga n’hi va proporcionar un exemplar només arribar a l’hotel dels congressistes. Es tractava de l’àlbum Le Sceptre d’Ottokar. Aquella nit mateix, Conxita Zendrera se’l va llegir sencer i s’ho va passar tan bé amb aquella lectura que va decidir emportar-se l’àlbum cap a Barcelona i traduir-lo al castellà ella mateixa i editar-lo. No tothom ho veia igual a Can Zendrera, però el criteri de la Conxita es va imposar finalment. Hi va passar hores i hores escrivint el text i encaixant-lo en l’espai que permetien les vinyetes dibuixades per Hergé, fins que, l’any següent, 1958, va aparèixer el primer àlbum Tintin a la península -El Cetro de Ottokar- editat per l’Editorial Joventut.
A partir dels anys seixanta, van començar a aparèixer algunes publicacions per a infants en català, com ara Cavall Fort i L’Infantil. El règim franquista no creia que els patufets per a infants fessin cap mal. En aquest context, l’Editorial Joventut, que abans de la guerra civil ja editava les seves publicacions en català, va decidir tirar endavant una versió en català de Tintin, que es va posar a la venda per la diada de Sant Jordi de 1964: Les joies de la Castafiore, que era l’últim que s’havia editat aleshores a Bèlgica. La traducció del francès era del terrassenc Joaquim Ventalló, que ja feia temps que coneixia els àlbums en francès i que, pel seu compte, ja els havia anat traduint. Ell precisament es va oferir a l’editorial i a l’editorial li va semblar bé l’oferiment i la traducció que n’havia fet. L’aposta editorial, però, era arriscada, perquè els àlbums de Tintin sortien a un preu de venda al públic de 100 pessetes (uns 60 euros d’ara proporcionalment), i no hi havia tradició de còmics en àlbums a casa nostra. Però va ser un èxit, perquè les històries de Tintin i Milú eren -són- divertides i formatives en molts aspectes i van agradar a petits i grans (pares i mares) des del primer moment. Per això, des de fa cinquanta anys, gràcies a la visió, la tossuderia i la passió per la literatura infantil i juvenil de Conxita Zendrera, els catalans de 7 a 77 anys gaudim de les aventures de Tintin. .

Manel Camps.

dimarts, 11 de febrer de 2014

L'autèntic Capità Haddock a Barcelona

Sabieu que l'autèntic Capità Haddock va ajudar els catalans a la Guerra de Succeció contra Felip V? Doncs així és, ho ha descobert el nostre company Jacint Guillem i ens ho explica en aquest video que podeu veure i descarregar aquí: https://skydrive.live.com/redir?resid=6DBAC0DFC27C0D82%211001 (4:15 min., 40Mb)

dijous, 6 de febrer de 2014

El nostre company Jacint Guillem a BTV

T'informem que aquest divendres, 7 de febrer, a les 21:30 h, dins del programa "Va passar aquí", de Barcelona Televisió (BTV) s'emetrà un reportatge titulat "L’autèntic Haddock a Barcelona", basat en l'article del soci tintinaire Jacint Guillem que va publicar la revista Sàpiens amb el títol de “UN CAPITÀ HADDOCK CONTRA FELIP V". En l'article es donava a conèixer que l’almirall Nicholas HADDOCK, contemporani del Cavaller François de Hadoque, citat per Hergé en una entrevista inèdita fins fa ben poc, va lluitar amb Catalunya contra Felip V a la Guerra de Successió Espanyola. Si no el podeu veure en directe, un cop emès a la web de Barcelona Televisió pengen els darrers programes emesos en el següent enllaç: http://www.btv.cat/vapassaraqui/


dijous, 16 de gener de 2014